
Albert Riba, d'Ateus de Catalunya
El passat dissabte es va posar en marxa la campanya d’apostasia col·lectiva en un acte que va tenir la presència d’Albert Riba president d’Ateus de Catalunya.
Albert, en una interessant exposició, ens va fer un detallat repàs del què significa avui dia l’apostasia. Tan aquí a casa nostra, on actualment suposa un delicte segons el codi de dret canònic i que inhabilita a l’apostata a l’ordenació sacerdotal o a fer de padrí a bodes entre d’altres coses, com a països que apliquen la sharia islàmica, que fins i tot als apostates els hi pot suposar la pena de mort.
També va explicar la situació de l’apostasia en els diferents contextos històrics: durant la república, la dictadura franquista i l’actual pseudo-democràcia que patim, i de com sempre s’han buscat les escletxes per poder sortir d’una religió que no hem escollit.
La situació legal
El dret de cancel·lació, conegut com ”dret d’oposició”, s’estén a les bases de dades i registres de qualsevol organisme, incloses les religions. En aquest sentit, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades empara els ciutadans en virtut de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal. Si un organisme es nega, vulnera l’article 16 de la referida Llei Orgànica.
Aquesta postura va ser recolzada per una sentència de l’Audiència Nacional el 23 d’octubre de 2007, però el Tribunal Suprem en una sentència del 19 de setembre del 2008 va rebutjar aquests arguments afirmant que els registres de l’Església Catòlica no constitueixen bases de dades pròpiament dites, i que per tant la legislació sobre protecció de dades no els és aplicable.