Totes les que hem rebut el baptisme al poc temps de néixer, vam passar a formar part de l’Església Catòlica de Roma de forma automàtica i obligada. La nostra família va actuar pressionada pel costum i la tradició, i la institució eclesiàstica, aprofitant-se d’un moment en què no estàvem en condicions d’acceptar o rebutjar aquesta fe, va abusar del seu poder. Ara, que ja hem desenvolupat les nostres capacitats de reflexió volem exercir el nostre dret a l’elecció lliure dels nostres pensaments i creences, i hem decidit esborrar-nos, hem optat per l’apostasia.
Apostasia, per què?
- Perquè ens neguem a formar part d’una institució que ha sostingut el seu poder sobre la pràctica de la tortura , el genocidi i l’etnocidi a tot el món durant gairebé vint segles.
- Perquè ens neguem a formar part d’una institució que ha atresorat durant segles enormes riqueses, i que predica la caritat alhora que realitza pràctiques mafioses per reforçar el seu desmesurat poder econòmic.
- Perquè ens neguem a formar part d’una institució que s’ha dedicat, sobretot en els darrers tres-cents anys, a dificultar el progrés de la humanitat imposant dogmes absurds i acusant la raó i la ciència d’heretgia, per tal de conservar els seus privilegis.
- Perquè no acceptem el discurs moral catòlic que ens ordena de quina manera hem de gaudir dels nostres cossos i, de quina manera i a qui hem d’estimar, seguint uns preceptes restrictius que ni tan sols el clergat s’aplica en la pràctica.
- Perquè ens neguem a formar part d’una institució que relega les dones al paper de mares i esposes, negant-nos qualsevol altra manera de conduir la nostra vida com a persones lliures i autònomes.
- Perquè ens neguem a formar part d’una institució que, en definitiva, usa el seu poder per ordenar la forma en que tenim que pensar, sentir i actuar, i que ha dirigit , i encara dirigeix, el funcionament de les relacions socials i les pràctiques culturals, sempre en benefici i en conxorxa dels estaments més poderosos. Ens neguem a formar part d’una institució que ens fa culpables pel sol fet d’existir i que dicta una vida de sofriment i resignació davant les injustícies.
