La iglesia católica española vive en un paraíso fiscal ilegitimo y presuntamente ilegal.

El déficit que España tiene y la caída de la actividad económica, es consecuencia de una nefasta gestión de las instituciones públicas, del expolio desarrollado por los mercados, los especuladores y los bancos, de la permisividad para la circulación de dinero negro y por el enorme fraude fiscal existente, todo ello recae, exclusivamente, sobre las espaldas de la ciudadanía, que sufre: un agonístico paro, con el aumento de la pobreza, un peligroso recorte de innumerables y básicos derechos sociales, el aumento del IRPF, junto a la bajada unilateral de los salarios y el aumento de impuestos varios, y del impuesto de bienes inmuebles (IBI).
A esta injusta y gravísima situación, se le suma las enormes exenciones fiscales de las que disfrutan diversas entidades, en especial la iglesia católica española.

EUROPA LAICA Y LA ENTIDADES JURÍDICAS Y PERSONAS FÍSICAS FIRMANTES, EXIGEN

AL PODER LEGISLATIVO, AL PODER EJECUTIVO Y A LOS AYUNTAMIENTOS.
1-Que se suprima, para el ejercicio de 2013 de la Ley de Haciendas Locales, la exención del IBI (impuesto de bienes inmuebles rústicos y urbanos) a la iglesia católica y otras confesiones religiosas, así como a sus organizaciones y centros de enseñanza y proselitismo religioso.
2-Que se haga un censo, en cada municipio, de los bienes inmuebles rústicos y urbanos que están censados y registrados a nombre de la iglesia católica y de otras confesiones religiosas.
3-Que se deroguen (o se incumplan) los Acuerdos del Estado español con la Santa Sede, especialmente y en eta caso el de Asuntos Económicos.
4-Que el Estado obligue a la autofinanciación de la iglesia católica, como se contemplaba en los Acuerdos Económicos antes mencionados y consecuentemente a ello se elimine del IRPF (impuesto de la renta) la casilla de asignación a la iglesia católica.
5-Que se hagan las modificaciones pertinentes en la Ley de Haciendas locales, en la Ley de Mecenazgo y Fundaciones y otras normas estatales, autonómicas y locales, para evitar injustificables exenciones del IBI y de otros impuestos a la iglesia católica y a otras entidades jurídicas.

No olvides entrar en www.laicismo.org y apoyar con tu firma esta y otras
campañas, o para mayor información.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Compre la Mezquita de Córdoba por 30 euros (Ignacio Escolar)

La Mezquita de Córdoba fue construida entre los años 780 y 785 por Abderramán I. Doce siglos después, el 2 de marzo de 2006, la Iglesia Católica inscribió el inmueble a su nombre en el registro de la propiedad número cuatro de Córdoba (tomo 2381, libro 155, folio 198). El trámite costó apenas 30 euros. Tal robo fue posible por dos milagros. El primero, que José María Aznar cambió la ley hipotecaria en 1998 para permitir a la Iglesia apropiarse de edificios de dominio público, aunque sean patrimonio de todos los españoles: basta con que el señor obispo dé fe y certifique que pertenecen a la Iglesia, sin necesidad de notario. El segundo milagro, que disponer de un edificio de 23.400 metros en pleno centro de Córdoba le sale gratis a la Iglesia: no paga el IBI y tampoco se ocupa de los gastos de conservación.

La entrada en la Mezquita de Córdoba cuesta 8 euros por persona; al año recibe más de un millón de visitantes. No te entregan factura y es dudoso que el dinero recaudado pague impuestos: se considera un donativo y, como tal, está exento de tributación. El obispado de Córdoba dispone de la Mezquita como su absoluta propiedad. También decide quién puede trabajar en ella como guía y quién no. No es raro que haya días en los que se cierre el acceso a los turistas porque hay, por ejemplo, una convención de sacerdotes en su interior. Sin embargo, los gastos de restauración y conservación no los paga la Iglesia: los cubre el Estado.

Desde 1998, la Iglesia ha inscrito a su nombre cientos de edificios, muchos de ellos financiados por los vecinos de cada pueblo o ciudad. Zapatero no cambió la ley en ocho años, Rubalcaba prometió reformarla en su programa electoral. Es improbable que tal abuso lo vaya a eliminar el PP pero, con algo de suerte, tal vez la Unión Europea obligue al Gobierno a cobrar el IBI a la Iglesia, igual que ha hecho con Italia. No es poco dinero. Que la Iglesia esté exenta de pagar algunos impuestos, un privilegio medieval, nos cuesta 3.000 millones de euros al año, según Europa Laica. Es una décima parte del déficit que le falta por recortar a Rajoy.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La difícil baixa del catolicisme. (Periodisme Social)

Ser apóstata a Espanya no és un dret reconegut.

L’apostasia és l’única manera contemplada dins del dret eclesiàstic de “donar-se de baixa” del catolicisme després d’haver-se batejat. Amb tot, és un camí difícil que no es troba regulat legalment i que, en funció de l’arquebisbat, pot tenir respostes diferents. En aquest sentit, el passat 18 d’octubre de 2007, per primer cop, es va establir precedent en la matèria quan l’Audiència Nacional va reconèixer el dret d’un batejat a modificar les seues dades presents en els llibres en què es registra aquest acte d’introducció al catolicisme.

La de l’Església és una situació anòmala en comparació a altres tipus d’associacionismes en els quals donar-se de baixa i anul·lar les pròpies dades és un procediment reglat. Per garantir aquests drets existeix l’agència de protecció de dades personals. “Quan el Govern diu que això és un assumpte intern de l’Església està incumplint les seues obligacions de garantir un dret fonamental, com el de llibertat religiosa i de consciència”, afirma Juan Francisco González Barón, el president d’Europa Laica.

L’apostasia, definida pel canon 751 del dret canònic com al rebuig total a la fe cristiana, ha estat fins ara l’única manera d’iniciar processos de “baixa” però sense garanties suficients. L’apostasia, a més, ha estat bandera de molts grups d’esquerres, feministes, laics, ateus i de gais i lesbianes per defensar la llibertat de consciència i com a reacció en contra del que valoren com a creixent integrisme de la jerarquia eclesiàstica.

Manel Blat, dissenyador gràfic i veí de València, és el protagonista de la primera sentència, dictada per l’Audiència Nacional i que obliga a l’Església a rectificar els llibres de registre baptismal, va iniciar tot el procés a finals del 2005 quan va veure les manifestacions promogudes per la jerarquia eclesiàstica en contra de l’extensió del dret al matrimoni per als homosexuals. “Em vaig sentir insultat per la postura de l’Església cap a la meua manera d’estimar i vaig enviar la sol·licitud d’apostasia”, afirma Blat i afegeix que no vol estar “en un lloc en què no em respecten, li recomane a la gent que ho faça per rebutjar aquesta actitud hostil de l’Església”.
Continua llegint 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Continuem recollint apostasies, tenim un bon grapat, però necesitem més encara.
Doncs bé, aquest és un toc d’atenció per a la gent que s’animi a
esborrar-se de l’església catòlica. Només heu de portar a l’ateneu
(dijous) o al LS Krida (dimecres i divendres) el full d’apostasia omplert, dues còpies,
i signat, amb una fotocòpia del DNI abans del 22 deFebrer per a fer
la primera entrega col·lectiva.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Presentació de “Jo m’esborro, i tu? amb Albert Riba

Albert Riba, d'Ateus de Catalunya

El passat dissabte es va posar en marxa la campanya d’apostasia col·lectiva en un acte que va tenir la presència d’Albert Riba president d’Ateus de Catalunya.

Albert, en una interessant exposició, ens va fer un detallat repàs del què significa avui dia l’apostasia. Tan aquí a casa nostra, on actualment suposa un delicte segons el codi de dret canònic i que inhabilita a l’apostata a l’ordenació sacerdotal o a fer de padrí a bodes entre d’altres coses, com a països que apliquen la sharia islàmica, que fins i tot als apostates els hi pot suposar la pena de mort.

També va explicar la situació de l’apostasia en els diferents contextos històrics: durant la república, la dictadura franquista i l’actual pseudo-democràcia que patim, i de com sempre s’han buscat les escletxes per poder sortir d’una religió que no hem escollit.

La situació legal

El dret de cancel·lació, conegut com “dret d’oposició”, s’estén a les bases de dades i registres de qualsevol organisme, incloses les religions. En aquest sentit, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades empara els ciutadans en virtut de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal. Si un organisme es nega, vulnera l’article 16 de la referida Llei Orgànica.

Aquesta postura va ser recolzada per una sentència de l’Audiència Nacional el 23 d’octubre de 2007, però el Tribunal Suprem en una sentència del 19 de setembre del 2008 va rebutjar aquests arguments afirmant que els registres de l’Església Catòlica no constitueixen bases de dades pròpiament dites, i que per tant la legislació sobre protecció de dades no els és aplicable.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Presentació: Jo m’esborro, i tu?

Presentació de la campanya d’apostasia col·lectiva amb Albert Riba, d’Ateus de Catalunya.
Després de la xerrada i una vegada aclarits els dubtes que segur que tenim, ens podrem quedar a sopar a un bon preu.

Els beneficis del sopar, aniran destinats a cobrir les despeses que generi la campanya.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari